“Bonees!!
Sóc Picopedagog i fa una setmana que m'he incorporat en un centre de secundària. És que és un centre força petit i sóc l'únic psicopedagog. El problema és que amb el psicopedagog anterior, per tot el que m'ha arribat, no hi havia massa bona relació i la majoria del professorat no tenen una massa bona imatge del que representa el psicopedagog.
Em podrieu donar alguns consells de com millorar-la??"
A vegades la imatge que el professorat té del psicopedagog no és la que desitjaríem. Per evitar-ho i aconseguir tenir una bona relació amb el professorat i tots els agents que participen al centre per poder-los assessorar i fer una bona feina és molt important que el Psicopedagog sigui un bon estratega en l’àmbit de les relacions.
A continuació et presentem un seguit d’estratègies que et poden facilitar aquesta relació assessora dins el centre educatiu:
Estratègies afavoridores | Exemples i accions |
Reforçar l’autoestima de la institució. | Valorar les bones accions i els aspectes positius. |
Intervenir amb la finalitat de millorar l’organització. | No plantejar canvis bruscos sinó intentar millorar el que s’està fent. |
Treballar per plans i projectes globals. | Que s’hi vegin implicats la major part dels agents educatius. |
Reconèixer i acceptar tant les limitacions de l’assessor com les limitacions de la institució. | Actuar dins la Zona de Desenvolupament Pròxim del centre per evitar frustracions. |
Generar espais de col·laboració. | No treballar individualment sinó en equip. |
Dedicar temps a pensar. | Donar importància a la reflexió d’activitats, objectius i accions. |
Valorar el procés realitzat. | Destacar-ne els punts positius. |
Treballar en el context present. | Centrar les qüestions a tractar en el mateix centre i tenint en compte els factors k hi poden influir. |
Conèixer i acceptar la institució. | Respectar la seva cultura de centre sense jutjar-la. |
Buscar eines d’autoformació i la formació d’equip. | Proposar xerrades, conferències, taules de reflexió... |
Dedicar temps a pensar en els demandes de l’escola. | Centrar-se en les preocupacions del professorat més que en les de l’assessor/a. |
Reformular les demandes amb els actors que els formulen per a implicar-los en el projecte. | Fer-los partíceps de tot el procés, demanar-los l’opinió, interessos... |
No obstant això també cal que tinguem en compte que hi ha una sèrie d’estratègies que podrien dificultar aquesta relació. A continuació n’hem recopilat unes quantes:
Estratègies que dificulten | Exemples i accions |
Diagnosticar les necessitats | El mateix professorat ha de veure i decidir quines necessitats cal atendre. |
Treballar amb contexts passats o ideals | Cal centrar les actuacions en la realitat i actualitat del centre, no establir comparacions ni fites massa llunyanes. |
Encobrir les pròpies limitacions i fugir de les competències pròpies | Tothom té limitacions i cal que siguem comprensius amb les possibilitats de cada un. |
Criticar excessivament al centre i als actors relacionats | Es poden donar consells i orientacions però mai utilitzar la crítica destructiva. |
Treballar individualment des de la perspectiva del jo expert que dicta i proposa | Cal establir relacions de col·laboració i solidaritat per evitar conflictes |
Improvisar la intervenció com a resposta de la demanda | No precipitar-se en la presa de decisions. |
Respondre a les demandes sense un procés intel·lectual compartit amb l’actor, no implicant-lo en la resposta | Podria produir un distanciament i desresponsabilització per la solució de la demanda. |
Creiem que és molt important tenir en compte aquestes etratègies i que poden ser molt útils per establir una bona relació que també et facilitarà molt més la feina d'assessorament.
Esperem que funcionin!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada