dimecres, 12 de gener del 2011

COMPETÈNCIES PROFESSIONALS DE L'ASSESSOR


 

La competència professional aniria lligada a la formació continua. En el capítol XV titutal “Formación contínua y competencia profesional de los asesores psicopedagógicos” del llibre “La pràctica del asesoramiento educativo a examen” de Carles Monereo i Juan Ignacio Pozo, queda plasmada la necessitat de la formació contínua per a la competència professional de l’assessor.

D’aquesta cita bibliogràfica exposada sobre aquestes línies s’extreuen idees molt interessants:


Definicions de competència professional:

       ROE: capacitat compresa per realitzar correctament unes tasques, funcions o rols.

       CASTELLÓ I MONEREO: concepte de competència proper al de coneixement estratègic (sobre què pensar, què dir i fer aconseguir unes finalitats en un determinat context).

       PERRENOUD: capacitat de mobilitzar recursos cognitius per fer front a un tipus de situacions

 
Les competències es creen en formació, però també en l’acompliment professional. Les competències consten de:

·         Situacions
-         vinculades a l’adequada escolarització de l’alumne amb NEE
-         d’assessorament als processos d’ensenyament i aprenentatge
·         Coneixement
-         vinculat a factors i variables que incideixen en el desenvolupament de l’ésser humà en les seves diverses capacitats
-         sobre els diversos contextos de desenvolupament
-         estratègies d’intervenció i assessorament
-         estratègies d’organització personal
-         valors, normes i actituds que permetin adoptar una perspectiva ètica, rigorosa i profunda.
·         Pensament estratègic: complex, global i interrelacionant.


La perspectiva socioconstructivista

Introdueix canvis en la forma d’entendre les relacions entre aprenentatge i desenvolupament d’enorme profunditat conceptual i d’àmplies conseqüències per a l’assessorament. Així, aquesta perspectiva defensa una perspectiva global de l'individu dins de l’entramat sòcia, per comprendre el fonament de la realitat que es tracti.

La construcció més global i participada

-         Enfocament més relacional, institucional, comunitari i social.
-         Assessorament a les necessitats educatives des de xarxes col·laboratives de professionals de diferents àmbits.
-         Intervenció en els diferents contextos, reclam de compromís social amb l’acció educativa.


Complexitat, perplexitat, competència i formació contínua

En l’assessorament educatiu ha hagut una tendència a la simplificació, aïllant les variables que convergeixen i interactuen en una situació complexa (reestructuració per aïllament).

Les característiques del pensament complex són:
-         Afecta també a la societat, a l’ètica i a la política
-         Conviu amb la incertesa
-         És integrador i multidimensional
-         Hi ha dos tipus d’ignorància:
-         la de qui no sap i vol aprendre
-         la del que creu que el coneixement és un procés lineal, acumulatiu
-         No equival al "tot val"
-         Respecta el concret, però l’aborda des de la relació de conceptes

La competència professional hauria de tendir a:

  1. Aprofundir o generar competències que permetin a l’assessor abordar les situacions en què treballa des d’una perspectiva global i complexa.
  2. Els recursos amb què es compten seran tant més útils en la mesura que siguin respectuosos amb la mateixa perspectiva.
  3. Treballar amb xarxes col·laboratives.


Possible relació de les competències bàsiques per a l’assessorament:

  1. Competència per identificar problemes, planificar, organitzar i regular la pròpia intervenció.
  2. Competències per introduir-se i treballar en el nucli de presa de decisions de les institucions, contribuint a la seva estructuració.
  3. Competències per progressar en l’eliminació de barreres que impedeixin l’aprenentatge.
  4. Competències per transitar des de l’assessorament centrat en l’escola cap a intervencions que l’incloguin en un treball en xarxa de serveis educatius, socials i sanitaris.
  5. Competències per relacionar-se i treballar amb altres aportant coneixement expert en contextos de col·laboració.
  6. Competències per empatitzar, relacionar-se i treballar amb persones que es troben en situacions de vulnerabilitat.
  7. Competències per organitzar la pròpia formació.


Formació a la carta: la dimensió individual / col·lectiva / institucional de les accions d’educació

Importància d’emprendre accions col·lectives encaminades a la formació: processos d’aprenentatge entre iguals, assistits per un expert, programes formatius de l’Administració o bé propostes formatives convocades per institucions privades.


Els contextos de formació contínua i aprenentatge

-        Importància de la formació contínua de l’assessor.
-        És interessant tenir algun referent extern per confrontar idees.
-        Crear situacions d’aprenentatge cooperatiu
-        És necessària l’existència de publicacions especialitzades, fòrums de discussió...: llegir i escriure per aprendre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada