CONSULTORI: Cas 4

“Bonees!!

Sóc Picopedagog i fa una setmana que m'he incorporat en un centre de secundària. És que és un centre força petit i sóc l'únic psicopedagog. El problema és que amb el psicopedagog anterior, per tot el que m'ha arribat, no hi havia massa bona relació i la majoria del professorat no tenen una massa bona imatge del que representa el psicopedagog.

Em podrieu donar alguns consells de com millorar-la??"

A vegades la imatge que el professorat té del psicopedagog no és la que desitjaríem. Per evitar-ho i aconseguir tenir  una bona relació amb el professorat i tots els agents que participen al centre per poder-los assessorar i fer una bona feina és molt important que el Psicopedagog sigui un bon estratega en l’àmbit de les relacions.

A continuació et presentem un seguit d’estratègies que et poden facilitar  aquesta relació assessora dins el centre educatiu:

Estratègies afavoridores	Exemples i accions
Reforçar l’autoestima de la institució.	Valorar les bones accions i els aspectes positius.
Intervenir amb la finalitat de millorar l’organització.	No plantejar canvis bruscos sinó intentar millorar el que s’està fent.
Treballar per plans i projectes globals.	Que s’hi vegin implicats la major part dels agents educatius.
Reconèixer i acceptar tant les limitacions de l’assessor com les limitacions de la institució.	Actuar dins la Zona de Desenvolupament Pròxim del centre per evitar frustracions.
Generar espais de col·laboració.	No treballar individualment sinó en equip.
Dedicar temps a pensar.	Donar importància a la reflexió d’activitats, objectius i accions.
Valorar el procés realitzat.	Destacar-ne els punts positius.
Treballar en el context present.	Centrar les qüestions a tractar en el mateix centre i tenint en compte els factors k hi poden influir.
Conèixer i acceptar la institució.	Respectar la seva cultura de centre sense jutjar-la.
Buscar eines d’autoformació i la formació d’equip.	Proposar xerrades, conferències, taules de reflexió...
Dedicar temps a pensar en els demandes de l’escola.	Centrar-se en les preocupacions del professorat més que en les de l’assessor/a.
Reformular les demandes amb els actors que els formulen per a implicar-los en el projecte.	Fer-los partíceps de tot el procés, demanar-los l’opinió, interessos...

No obstant això també cal que tinguem en compte que hi ha una sèrie d’estratègies que podrien dificultar aquesta relació. A continuació n’hem recopilat unes quantes:

Estratègies que dificulten	Exemples i accions
Diagnosticar les necessitats	El mateix professorat ha de veure i decidir quines necessitats cal atendre.
Treballar amb contexts passats o ideals	Cal centrar les actuacions en la realitat i actualitat del centre, no establir comparacions ni fites massa llunyanes.
Encobrir les pròpies limitacions i fugir de les competències pròpies	Tothom té limitacions i cal que siguem comprensius amb les possibilitats de cada un.
Criticar excessivament al centre i als actors relacionats	Es poden donar consells i orientacions però mai utilitzar la crítica destructiva.
Treballar individualment des de la perspectiva del jo expert que dicta i proposa	Cal establir relacions de col·laboració i solidaritat per evitar conflictes
Improvisar la intervenció com a resposta de la demanda	No precipitar-se en la presa de decisions.
Respondre a les demandes sense un procés intel·lectual compartit amb l’actor, no implicant-lo en la resposta	Podria produir un distanciament i desresponsabilització per la solució de la demanda.

 

Creiem que és molt important tenir en compte aquestes etratègies i que poden ser molt útils per establir una bona relació que també et facilitarà molt més la feina d'assessorament.

Esperem que funcionin!

CONSULTORI: Cas 3

Sóc una psicopedagoga d’un institut. L’equip directiu m’ha demanat fer un pla per tal de renovar i formar als professors per que donin resposta a la diversitat i fer del nostre, un centre més inclusiu.

La plantilla de docents no creu en la inclusió, sinó que estan convençuts que el millor és agrupar als alumnes en funció del nivell i fer classes diversificades per aquells alumnes amb necessitats educatives especials. Només la professora de música m’ha donat el seu suport. L’equip educatiu queda al marge, sense banyar-se en cap moment.

Entre l’alumnat hi ha una creença del que allò important és treure molt bons resultats i que els qui no ho aconsegueixen no arribaran enlloc en la seva vida futura, per això està millor considerat (per part de tots) l’alumnat de les classes més afavorides.

Quins serien els actors principals d’un possible projecte?

ACTORS (competències, coneixements, recursos)			FINALITATS (concepcions, expectatives)			CONTINGUTS (conceptes, procediments i actituds)
Professorat
-   Està convençut que el bon alumnat és aquell de treu bones notes. -   Fa classes magistrals i molt poc adaptades. -   Veuen l’assessora com una encarregada del nens i nenes amb problemes d’aprenentatge.		-   Donar molts de coneixements, per tal que els alumnes més avantatjats els integrin i tinguin bon nivell.			-   Assessorament en recursos per atendre a la diversitat. -   Reflexió sobre les diferències i característiques individuals.
Professora de música
-   Creu u la integració i la treballa a classe. -   Els altres companys la veuen com una professora d’una assignatura poc important. -   No té massa bona relació amb els seus companys ja que no coincideixen en el concepte d’educar.			-   Atendre a la diversitat de l’alumnat. -   Donar suport a l’assessora per començar la tasca cap al canvi de consciència vers la integració			-   Demanda d’ajuda en la tasca de l’assessora. -   Assistència a les reunions amb els altres professors per tal que doni suport i s’ofereixi per treballar conjuntament amb la resta de companys.
Equip directiu
-   No es mulla perquè no vol tenir problemes amb el professorat. -   Vol que l’escola atengui a la diversitat ja que volen conservar la plaça a direcció i, a més, volen donar una bona imatge a l’exterior. -   Té por de perdre el prestigi d’escola de nivell educatiu exigent i alt.			-   Donar la imatge d’una escola moderna que atén a la diversitat. -   No vol perdre el prestigi d’escola on s’exigeix molt i s’obtenen molts bons resultats.			-   Coneixement d’altres centres, els seus resultats i funcionament on es dona resposta a la diversitat.
Alumnat
-   Creu que el bon alumne és aquell amb bones notes. -   Veuen a l’assessora com algú llunyà que tracta als nois i noies amb problemes. -   L’alumnat amb pitjors resultats sol ser exclòs.	-   Treure bons resultats acadèmics per tal d’agradar a pares i professors i ser ben vist entre els companys.					-   Reflexió sobre la riquesa de la diversitat personal. -   Presentació de famosos que han arribat molt lluny amb alguna mancança. -   Reflexió sobre sentir-se integrat. -   Treballar el treball cooperatiu.
Pares
-   Creuen que lo important són els bons resultats acadèmics dels fills. -   La majoria duen als seus fills a aquest centre pel seu prestigi en nivell acadèmic.		-   Bons resultats acadèmics dels fills.						-   Xerrada formativa sobre els diferents itineraris que hi ha d’estudis i quines sortides tenen en el camp laboral.
Assessora
-   Aposta per la integració. -   La majoria dels companys no li donen suport. -   Alumnes i pares creuen que el seu treball no és necessari.				-   Fer del seu centre, un espai inclusiu. -   Donar arguments necessaris per crear un canvi de consciència de professors, pares i nens.			-   Dur a terme, amb l’ajuda de la professora de música, reunions amb els diferents agents per un canvi d’actitud. -   Fer una revisió constant per tal de donar continuïtat al treball.