LA PRÀCTICA COL·LABORATIVA

Elements que conformen la definició de col·laboració:

A partir de les idees extretes del primer capítol del llibre de Carles Monereo i Juan Ignacio Pozo, La práctica del asesoramiento educativo a examen (2005), podem dir que:

a. Col·laborar és treballar amb algú (un professor, grup de professors, pares...).

b. En una activitat significativa, en la qual:

   - Es persegueix un objectiu rellevant i compartit,

   - a través de certs mitjans i/o accions coordinats,

   - segons les possibilitats de les parts implicades.

c. Aquesta activitat no podria portar-se a terme sense el concurs de qui assessora.

d. La mediació o ajuda de qui assessora podrà ser, amb el temps, interioritzada per l’assessorat.

e. Cal diferenciar diferents episodis en el procés d’assessorament o de resolució conjunta de problemes:

   - Episodi de construcció del problema.

   - Episodi de definició de la fita o objectiu.

   - Episodi de recerca de solucions.

   - Episodi d’avaluació.



Obstacles per establir una relació col·laborativa amb l'assessorat:

DIFICULTATS	EXPLICACIÓ	MESURES CANVI
Hiperresponsabilització	Substitució del paper del assessorat (posar-se en lloc de l’altre, per exemple, fer la feina d’un professor).	Clarificar les funcions pròpies. El nostre treball és col·laborar.
Desconfiança	Atribució a l’assessorat de creences i actituds contraries (tret individual). Per exemple afirmar que un professor és tradicional.	Treballar a la zona de desenvolupament de l’assessorat.
Teories injustes	Imposar uns “ideals” teòrics.	Partir de la realitat del centre (zona de desenvolupament institucional).
Situacions precipitades	Donar solucions abans de compartir la definició del problema.	Garantir el mínims de representació de conjunts del problemes.
Evitar confrontacions	Estar sempre al servei de l’assessorat.	Tractar d’aproximar posicions sense perdre la pròpia  veu (influència).
Coalicions	Aliar-se només amb els ideológicament propers.	Mantenir certa neutralitat.
Manca de coneixements tècnics	Aportar orientacions poc elaborades.	Formar-se en continguts i tècniques específiques.

Tipus de demanda al psicopedagog/psicopedagoga (mal intencionades)

TIPUS DEMANDA (MAL INTENCIONADA)	FORMA (COM ES DIU)	SITUACIÓ	INTENCIÓ	ACTUACIÓ
EXIGÈNCIA	“A veure quan mires a aquest alumne”	Es projecta la pròpia pressió o angoixa	Reduir l’angoixa (del professor)	Reconvertir en una formulació cooperativa. Desangoixar
DELEGACIÓ	“Mira’t al nen i ja hem diràs què li he de fer”	S’invoca la opinió d’un especialista	Passar la “patata calenta”	Co-responsabilitat
IL·LIMITADES	“Tota la classe la classe em va malament en quasi tot..., què puc fer?”	Manifestació de frustració i estat superat	Esperar una solució màgica	Definir i delimitar els problemes
TRAMPA	“Tu que ets un expert en això, diguem què podria fer perquè jo no sé com actuar”	Demanda simulada d’auxili	Tendir una trampa a l’assessor per desacreditar-lo	No acceptar. Negociar la forma de col·laboració.

El context és una representació compartida de textos (co-text).

Crear un context de situació consisteix en apropar els diferents textos, representacions o interpretacions que tenen les persones davant un mateix conflicte. Quan creem un context compartit, podem parla de feina eficaç.

Cal aclarir terme com:


- assessorar: modificar un co(n)-text en el que es construeix un problema

- modificar el co(n)-text: aproximar les representacions dels autors implicats

- aproximar representacions (textos): sistema d’anàlisi explícit que permet redescriure les representacions

- sistema d’anàlisi explícit: re-descripció de representacions

Dimensions d’anàlisi de les representacions:

Canviar a un professor suposa canviar aquests aspectes. La coherència entre aquests factors és molt important, i alhora, molt difícil de aconseguir.

Al primer capítol del llibre de Carles Monereo i Juan Ignacio Pozo, La práctica del asesoramiento educativo a examen (2005), trobem els següents exemple d'obstacles pel canvi:

• Artificialitat i naturalitat (a vegades l’assessor ha de ser estratègic en les relacions humanes de la seva professió, l’assessorament és artificial)
• Trets i situacions (els prejudicis).
• Poder i autoritat (té o no autoritat però no té poder).
• No volen o no poden...

Així els canvis que es demanen, a vegades, poden ser molt més complexos del que esperam.