LA PRÀCTICA COL·LABORATIVA

Elements que conformen la definició de col·laboració:

A partir de les idees extretes del primer capítol del llibre de Carles Monereo i Juan Ignacio Pozo, La práctica del asesoramiento educativo a examen (2005), podem dir que:

a. Col·laborar és treballar amb algú (un professor, grup de professors, pares...).

b. En una activitat significativa, en la qual:

   - Es persegueix un objectiu rellevant i compartit,

   - a través de certs mitjans i/o accions coordinats,

   - segons les possibilitats de les parts implicades.

c. Aquesta activitat no podria portar-se a terme sense el concurs de qui assessora.

d. La mediació o ajuda de qui assessora podrà ser, amb el temps, interioritzada per l’assessorat.

e. Cal diferenciar diferents episodis en el procés d’assessorament o de resolució conjunta de problemes:

   - Episodi de construcció del problema.

   - Episodi de definició de la fita o objectiu.

   - Episodi de recerca de solucions.

   - Episodi d’avaluació.



Obstacles per establir una relació col·laborativa amb l'assessorat:

DIFICULTATS	EXPLICACIÓ	MESURES CANVI
Hiperresponsabilització	Substitució del paper del assessorat (posar-se en lloc de l’altre, per exemple, fer la feina d’un professor).	Clarificar les funcions pròpies. El nostre treball és col·laborar.
Desconfiança	Atribució a l’assessorat de creences i actituds contraries (tret individual). Per exemple afirmar que un professor és tradicional.	Treballar a la zona de desenvolupament de l’assessorat.
Teories injustes	Imposar uns “ideals” teòrics.	Partir de la realitat del centre (zona de desenvolupament institucional).
Situacions precipitades	Donar solucions abans de compartir la definició del problema.	Garantir el mínims de representació de conjunts del problemes.
Evitar confrontacions	Estar sempre al servei de l’assessorat.	Tractar d’aproximar posicions sense perdre la pròpia  veu (influència).
Coalicions	Aliar-se només amb els ideológicament propers.	Mantenir certa neutralitat.
Manca de coneixements tècnics	Aportar orientacions poc elaborades.	Formar-se en continguts i tècniques específiques.

Tipus de demanda al psicopedagog/psicopedagoga (mal intencionades)

TIPUS DEMANDA (MAL INTENCIONADA)	FORMA (COM ES DIU)	SITUACIÓ	INTENCIÓ	ACTUACIÓ
EXIGÈNCIA	“A veure quan mires a aquest alumne”	Es projecta la pròpia pressió o angoixa	Reduir l’angoixa (del professor)	Reconvertir en una formulació cooperativa. Desangoixar
DELEGACIÓ	“Mira’t al nen i ja hem diràs què li he de fer”	S’invoca la opinió d’un especialista	Passar la “patata calenta”	Co-responsabilitat
IL·LIMITADES	“Tota la classe la classe em va malament en quasi tot..., què puc fer?”	Manifestació de frustració i estat superat	Esperar una solució màgica	Definir i delimitar els problemes
TRAMPA	“Tu que ets un expert en això, diguem què podria fer perquè jo no sé com actuar”	Demanda simulada d’auxili	Tendir una trampa a l’assessor per desacreditar-lo	No acceptar. Negociar la forma de col·laboració.

El context és una representació compartida de textos (co-text).

Crear un context de situació consisteix en apropar els diferents textos, representacions o interpretacions que tenen les persones davant un mateix conflicte. Quan creem un context compartit, podem parla de feina eficaç.

Cal aclarir terme com:


- assessorar: modificar un co(n)-text en el que es construeix un problema

- modificar el co(n)-text: aproximar les representacions dels autors implicats

- aproximar representacions (textos): sistema d’anàlisi explícit que permet redescriure les representacions

- sistema d’anàlisi explícit: re-descripció de representacions

Dimensions d’anàlisi de les representacions:

Canviar a un professor suposa canviar aquests aspectes. La coherència entre aquests factors és molt important, i alhora, molt difícil de aconseguir.

Al primer capítol del llibre de Carles Monereo i Juan Ignacio Pozo, La práctica del asesoramiento educativo a examen (2005), trobem els següents exemple d'obstacles pel canvi:

• Artificialitat i naturalitat (a vegades l’assessor ha de ser estratègic en les relacions humanes de la seva professió, l’assessorament és artificial)
• Trets i situacions (els prejudicis).
• Poder i autoritat (té o no autoritat però no té poder).
• No volen o no poden...

Així els canvis que es demanen, a vegades, poden ser molt més complexos del que esperam.

LA MOTIVACIÓ

»     ÀMBIT PSICOLÒGIC

La motivació depèn de les:

-          Condicions personals

-          Condicions de l’entorn

-          Relacions interpersonals

Parlem de tres factors:

1. Factors relatius als propis alumnes: alumne motivat

Factors	Variables	Exemple
Finalitat de l’estudi	Intrínseca	Aprendre – gaudir
	Extrínseca	Aprovar, treballar
Atribució de l’èxit	Aspectes controlables	Esforç, estratègies
	Aspectes incontrolables	Intel·ligència, sort
Autoeficiència/Autoconcepte	Expectatives negatives	Persistència
	Expectatives positives	Deserció
Valor subjectiu matèria	Rellevància continguts	Ajust a fites
	Irrellevància continguts	No ajust a fites

2. Factors relatius a la matèria: contingut motivant

Factors	Variables	Exemple
Opcionalitat	Itineraris alternatius	Segons nota desitjada
	Itinerari únic	No elecció
Agrupament	Resolució en equip	Distribució de rols i funcions
	Resolució individual	Lectura de texts
Funcionalitat i autenticitat	Competències en condicions reals	Problema funcional
	Conceptes en condicions fictícies	Problema acadèmic

3. Factors relatius al docent: docent motivant

Factors	Variables	Exemple
Expectatives	Positives	Missatges relatius a les seves possibilitats
	Negatives	Missatges relatius a les seves limitacions
Atribució de l’èxit	Variables personals	Preparació classes
	Variables externes	Esforç, motivació alumnes
Interès i implicació	Gaudir ensenyant	Provar innovacions
	Aguantar ensenyant	Mal menor
Funció tutorial	Suport i supervisió	Explicitar condicions avaluació
	Fiscalització i sanció	Ocultar condicions avaluació

»     ÀMBIT D’ASSESSORAMENT

Idees extretes de la Revista de Currículum y Formación del profesorado, núm. 21, conretament  de l'article titutlat: El papel de la motivación de los asesores y profesores en el proceso de asesoramiento. Podeu consultar-ho aquí.

Les persones es senten motivades quan troben sentit a allò que fan. Així és molt important que l’assessor o orientador creï necessitats per a què trobin el sentit a allò que es fa.

La creació de contexts d’assessorament estimulants i de condicions relacionals adequades que permetin als participants col·laborar implicant-se en el treball i trobant sentit a allò que fan junts.

La motivació dels assessors i també dels professors dependrà de tres aspectes:

1. Sentir-se part

Lligat a l’orgull i la satisfacció per estar on està i fer el que fa. Inclou elements com les necessitats, els desitjos i les aspiracions de la persona.

Les persones desenvoluparan l’orgull de pertinença quan percebin que aconseguiran els resultats que desitgen. Aquest orgull de pertinença es pot aconseguir creant una relació basada en l’empatia, l’autenticitat i l’acceptació positiva.

2. Sentir que es té part

Anirà molt lliga a que tots tenguin l’oportunitat de participar. Això s’aconsegueix:

-    A través de models col·laboratius on tots construeixin una representació sobre quin és el problema, quines són les condicions que el determinen i com es pot solucionar.

-    Establir entre tots el treball que s’ha de realitzar i les fites que es volen aconseguir.

-    Comentar el treball en equip.

-    Crear canals d’intercanvi, participació i col·laboració.

3. Sentir que és capaç

Això s’aconsegueix de diverses maneres:

-   Fomentant la capacitat d’aprenentatge.

-   Oferir feedbacks informatius sobre el treball realitzat.

-   Adoptar la reflexió sobre la pràctica com a forma de generar solucions creatives als problemes.

A més, tot allò que l’assessor diu i fa té una sèrie de repercussions en la motivació del professorat. Tot això va lligat a la necessitat de que l’assessor dugui a terme una comunicació assertiva:

	Tipus de discurs	Interpretació
Afavoreixen	“ Si no t’he entès malament, això que comentes...”	Ha de fer esforços discursius.
	“Te porto amb mi”	És important que es faci tot conjuntament, s’ha fer percebre aquesta col·laboració conjunta.
	“Això ha estat bé, ens dóna pistes per després”	Hi ha d’haver un anàlisi conjunt, s’han de rescatar aquells aspectes positius.
Dificulten	“Tens raó però...”	Veu reduïda la seva participació. Es romp el context motivant.
	“No te preocupis, jo m’encarrego d’això i llavors t’ho comento”	Afavoreix una actitud d’exclusió.
	“Mira, crec que aquí, tal vegada t’has equivocat”	L’assessor es situa en un rol d’expert. Genera un context d’asimetria i desconfiança bloquejant la relació.

A més, hi ha també les repercussions d’allò que fan i diuen els professors en relació a la motivació dels assessorats:

	Tipus de discurs	Interpretació
Afavoreixen	“Deixa’ns espais per discutir”	Hi ha voluntat d’intercanviar opinions i de cooperar.
	“Això que planteges és molt interessant però no sabem com portar-ho a la pràctica”	Mostra interès cap a la temàtica i també demana ajuda.
	“Això que dius nosaltres ho denominem...”	Significa que ha relacionat allò que es diu amb el que sap i, per tant, s’ha complit la nostra tasca d’ajudar a donar nom i justificar allò que es fa.
Dificulten	“Res d’això m’importa”	Fa que el professorat no es senti part i, per tant, dificulta que es vulgui involucrar. Sent que allò va amb ell i que no obtindrà els resultats esperats. Afavoreix la sensació de fracàs i frustració.
	“Diguem allò que he de fer”	S’espera rebre una recepta. S’entén a l’assessor com aquell qui resol problemes.
	“Això que m’expliques no és possible”	L’assessor és vist com un professional poc competent.

Per a portar a terme un assessorament col·laboratiu en el que tothom pugui sentir-se part, sentir que hi té part i sentir-se capaç requereix els grups de reflexió decent. Aquests fan referència de grups de professors que es reuneixen al voltant d’un tema i unes pràctiques concretes en l’aula i guiats per la figura de l’assessor. Es fa un visionat de l’actuació real dels professors (a través de vídeos) i posteriorment s’analitza i es seleccionen les bones pràctiques. Es fa a través de la reflexió de totes.

Els grups de reflexió docent constitueixen un espai motivador i incentivador pels protagonistes implicats en l’assessorament.