EXEMPLE DE PACA

PAUTA PER A L’ANÀLISI DE CONTEXTOS D’ASSESSORAMENT
ÀMBIT D’ASSESSORAMENT: Professors/alumnes	TIPUS DE TASCA: PROJECTE
DESCRIPCIÓ:En el departament de matemàtiques d’un IES s’han produït bastants canvis en els darrers anys per la jubilació d’alguns i d’ingrés d’altres. Dels quatre professors que queden, dos van arribar el curs passat, un altre porta just tres anys treballant i el més veterà, coordinador del departament, es jubila l’any vinent. La veritat és que entre ells s’han produït diverses tensions per la forma tan diferent d’entendre l’ensenyament de les matemàtiques. Això ha repercutit en els alumnes, els qui es queixen de diferents aspectes: que algunes són assistemàtiques, altres molt avorrides o incomprensibles, en altres casos consideren que perden el temps a classe, etc. Aquest curs el centre ha estat designat com a part de la mostra per passar les proves PISA de matemàtiques. Les proves es passarien al final del pròxim curs als alumnes que finalitzen l’ESO. Aquest fet ha alarmat la inspectora de la zona, que ha demanat al director un esforç perquè els alumnes es formin bé en matemàtiques. Davant d’aquest fet, el director ha convocat un “gabinet de crisi” amb el cap d’estudis, el coordinador pedagògic, el coordinador del departament de matemàtiques i nosaltres (l’assessor/a). La proposta (molt genèrica) és iniciar un projecte “d’innovació” de l’ensenyament de les matemàtiques durant el present curs i el següent, amb la finalitat de preparar als alumnes per enfrontar aquestes proves el proper curs. Tu consideres que això de les proves PISA pot ser una bona excusa per iniciar un canvi complet en les concepcions i pràctiques dels professors del departament de matemàtiques.

FASE DE PLANIFICACIÓ:

ACTORS QUE INTERVENEN (competències, coneixements, recursos)	FINALIDADES (concepcions, expectatives posades en joc)	CONTINGUTS (conceptes, procediments, actituds)
ACTOR 1: COORDINADOR DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES
·    Porta molts anys en la docència i només desitja jubilar-se el proper any. ·    Els seus companys de tota la vida, especialment n’Andreu, l’anterior coordinador, amb el qual té una gran amistat i qui de vegades encara va pel centre per a saludar-lo, ja es van jubilar. ·    Reconeix que no vol massa embolics ni enfrontaments, especialment amb l’actor 2 que és bastant pesat i pot resultar agressiu (a més sap moltes mates). ·    Als nous tot just els coneix i tampoc per entrar massa en les seves expectatives i problemes. ·    Pensa que es mereix ser coordinador ja que és un premi a la seva carrera, dedicada al centre.Escolta	·    Acabar la seva carrera professional, amb el rang de coordinador amb els mínims problemes i amb un cert prestigi. ·    No té interès per establir vincles de relació o coordinació amb els altres companys del departament ja que els seus companys ja estan jubilats.	1.  Conscienciar de la vital importància i responsabilitat que ha de duu a terme el coordinador. 2.  Tot i que ell marxi l’any vinent tota la seva experiència com a docent que pugui aportar als altres serà molt important. 3.  Involucrar-lo i prendre partit de la solució.
ACTOR 2: PROFESSOR 3 ANYS
·    Porta 3 anys en el centre i li agrada la feina ja que ningú es fica amb ell i pot treballar al seu ritme i segons les seves conviccions. El coordinador del departament. El deixa fer sense problemes. ·    Les matemàtiques són per a ell una mena de religió i dedica el seu temps lliure a llegir tot el que pot sobre el tema. ·    Considera que les matemàtiques no són per a ments febles i requereixen esforç i sacrifici. D’altra banda, encara que no coneix molt el programa PISA, creu que és una forma de "rebaixar" les mates. ·    Li agrada repetir una anècdota d’Einstein sobre la impossibilitat de simplificar el que és complex. ·    Els alumnes, en general, excepte dos o tres als quals protegeix per ser els seus millors alumnes, li tenen por perquè és dur i suspèn molt. ·    Darrerament ha tingut algun enfrontament amb els nous professors “d’idees modernes” sobre didàctica de les matemàtiques, quan el que haurien de fer és dominar més i millor la seva matèria. ·    D’altra banda aprofitar el fracàs d’una activitat plantejada per l’actor 4 i li va criticar públicament en un claustre de professors dient que "els experiments millor amb orxata o no amb alumnes”.	·     Elevar el prestigi de les matemàtiques. ·     Seleccionar als alumnes (ments fortes - ments dèbils). ·     Mantenir el rol de professor autoritari. ·     Demostrar que la instrucció és necessària i les vies alternatives/innovadores són un fracàs. ·     Imposar la seva visió de les matemàtiques. Desmotiva als alumnes.	1.  Assimilació de que la societat actual demanda noves competències, la qual cosa requereix un nou enfocament de les matemàtiques. 2.  Comprensió de les dimensions avaluades en les proves PISA així com conscienciació de la seva validesa. 3.  Conscienciació de la importància de l’aprenentatge cooperatiu (vers la seva visió competitiva) i el canvi que això suposa en el rol del professorat. 4.  Demostració de la validesa en l’èxit acadèmic i personal de noves metodologies (treball per projectes, racons, tallers, etc.). 5.  Implicació activa en el procés de millora enfocat a un nou replantejament de la didàctica de les matemàtiques. 6.  Fer-li veure que si els alumnes treuen males notes, ha de demostrar que sap matemàtiques. 7.  Negociació amb els companys.
ACTOR 3: ROFESSORA NOVA
·    És llicenciada en matemàtiques des de fa tot just 2 anys, va estudiar uns cursos de CQP amb l’altre professor que ha entrat aquest any, amb el qual té una excel·lent relació. ·    Té noves idees sobre com ensenyar matemàtiques basades en la funcionalitat i autenticitat dels problemes que es treballin amb els alumnes. ·    De tota manera no vol enfrontar-se als seus altres companys de departament i de moment ha tractat d’adaptar-se sense entrar en conflicte. ·    Com té poca experiència amb alumnes d’aquestes edats, té por a introduir algun canvi i fracassar en el intent.	·    Aportar noves idees i metodologies per treballar les matemàtiques al centre. ·    Adaptar-se, primer, a l’escola i després intentar transmetre les seves idees. ·    Esperar el moment adequat per no fracassar o introduir els canvis massa aviat.	1.  Formació permanent per tal d’anar adquirint nous coneixements. 2.  Assessorament a l’hora de proposar noves idees per ensenyar matemàtiques al centre escolar. 3.  Adquirir tècniques i metodologies per ensenyar matemàtiques a l’alumnat de l’edat que li correspon. 4.  Importància de que col·labori amb els altres: que cadascú proporcioni allò que sap. 5.  S’ha d’involucrar, no pot estar al marge.
ACTOR 4: PROFESSOR NOU
·    Itinerari i concepcions semblants a la professora anterior. ·    Està però molt més decidit a fer canvis i això li ha valgut diversos enfrontaments amb l’actor 2. ·    L’any passat va organitzar una mena d’olimpíades matemàtiques amb els seus alumnes però reconeix que, per falta de temps i experiència, no va saber explicar l’activitat als alumnes i aquests van acabar queixant-se, amb el suport de l’actor 2.	·    Realitzar una programació que s’ajusti més a les necessitats reals de l’alumnat i les pròpies exigències del centre. ·    Aportar noves estratègies d’aprenentatge i justificar el seu ús a tota la comunitat docent. ·    Fomentar el propi treball en equip entre el mateix professorat per després aportar noves línies metodològiques al centre.	1.  Fer ús de nomes tècniques i metodologies que s’apropin a la realitat del l’alumnat i les exigències en l’horari del mateix centre. 2.  Fomentar estratègies col·laboratives entre el mateix alumant. 3.  Assessorar al la resta de professorat sobre la conveniència d’utilitzar noves estratègies matemàtiques basades en la funcionalitats i  l’aplicació real  dels problemes. 4.  Ajudar-lo a que es prepari bé les classes. 5.  Apropar-lo a la inspectora.
ACTOR 5: INSPECTORA
·    Està preocupada per la problemàtica del Departament de Matemàtiques, en la mesura que els resultats de PISA poden ser catastròfics i deixar-la, indirectament, en mal lloc davant SSTT. ·    Està disposada a afavorir mesures i recursos per resoldre la situació.	·    Obtenir resultats positius a les proves PISA aportant, si cal, les mesures i recursos necessaris. ·    Que els resultats no repercuteixin negativament a la seva carrera professional com a inspectora. ·    Vol canvis.	1.  Conscienciació que realitzar les proves PISA requereix un nou enfocament de les matemàtiques (tenen més en compte el raonament, les habilitats, el pensament...) 2.  Implicació activa en el procés de millora enfocat a un nou replantejament de la didàctica de les matemàtiques 3.  Comprensió que el nou replantejament requereix la col·laboració del “gabinet de crisi” i que els resultats dependran, en bona part, d’aquest treball cooperatiu. 4.  Demanar-li que ens doni recursos per a què es doni el canvi. Entre aquests recursos, un assessor extern que ajudi a engegar el canvi; també materials diversos per canviar les didàctiques (ex: softwares).
ACTOR 6: ASSESSOR
Considerem que les proves PISA són, en realitat, una bona excusa per a engegarun canvi en la didàctica de les matematiques.	·    Demostrar que el rendiment a PISA és baix. ·    Demostrar que els alumnes estan desmotivats, no tenen interès. Això passa perquè el departament no està cohesionat.	1.    L’assessor haurà de treballar a molts de nivells.
ACTOR 7: ALUMNES
·    Es queixen de diferents aspectes: que algunes classes de matemàtiques són assistemàtiques, altres molt avorrides o incomprensibles, en altres casos consideren que perden el temps a classe	·    S’avorreixen, no estan motivats.	1.     Fer activitats tipus PISA: es divertirien més i es sentirien més útils. A més els entrenem també per a les proves. 2.     Permetre una alternativa: a major opcionalitat, major motivació. Així, que elegeixin si fer PISA o seguir amb les mates convencionals.

FASE D’EXECUCIÓ:

CONTINGUTS	MODALITAT D’INTERVENCIÓ	ORGANIZACIÓ D’ACTIVITATS
ACTOR 1:
1-2	ACCIÓ 1: Una reunió individual per tal d’accentuar la seva responsabilitat com a coordinador i  la importància d’establir una relació amb els altres companys per compartir experiències.	Espai: Al despatx de l’assessor educatiu.
		Temporalització: El temps serà aproximadament una hora.
		Material: el material previst serà una guió semi-estructurat de punts a tractar.
	ACCIÓ 2: Una segona reunió per parlar de possibles estratègies que pot fer servir per fomentar dinàmiques de treball cooperatiu entre el membres del departament.	Espai: Al despatx de l’assessor educatiu.
		Temporalització: La reunió durarà aproximadament una hora.
		Material: Graella amb propostes d’estratègies.
ACTOR 2:
1	ACCIÓ 1: Reunió amb el professor per fer-li veure que la societat de la informació actual demanda noves competències que, des de determinades metodologies, no es poden garantir.	Espai: Despatx de l’assessor.
		Temporalització: una reunió de 30-40 minuts.
		Materials: apartat de “Competència matemàtica” de la LOE.
2	ACCIÓ 2: Reunió amb el professor per mostrar-li les proves PISA així com les dimensions que s’avaluen en la prova de matemàtiques.	Espai: Despatx de l’assessor.
		Temporalització: una reunió d’una hora.
		Materials: pauta estructurada dels diferents ítems i dimensions avaluades en les proves PISA.
3	ACCIÓ 3: Reunió amb el professor per explicar-li diverses experiències d’innovació que s’han dut a terme en centres educatius i els resultats obtinguts. Donar-li articles que ho corroborin.	Espai: Cafeteria del centre
		Temporalització: una hora.
		Materials: pauta semi-estructurada amb les diferents experiències d’innovació i diferents articles.
4	ACCIÓ 4: Visita a un centre on portin a terme una metodologia innovadora.	Espai: Centre “innovador”
		Temporalització: observació d’una sessió.
		Material: Graella d’observació d’habilitats i continguts matemàtics.
	ACCIÓ 5: Reunió amb el tutor o tutora de la sessió observada.	Espai: Sala de reunions del centre.
		Temporalització: una hora.
		Material: entrevista semi-estructurada.
5	ACCIÓ 6: Reunió amb el gabinet de crisi per conscienciar de la importància del treball cooperatiu i així obtenir canvis metodològics i resultats positius a les proves PISA.	Espai: Despatx del coordinador.
		Temporalització: una reunió d’una hora.
		Material: pauta semi-estructurada.
ACTOR 3:
1	ACCIÓ 1: Organitzar, si és possible, cursos de formació per a mestres a l’escola o recomanar-ne alguns.	Espai: Sala de professors.
		Temporalització: durant el curs escolar.
		Materials: dossiers, fotocòpies...
2	ACCIÓ 2: Reunió amb l’equip docent de matemàtiques per intercanviar opinions, metodologies, continguts i activitats a realitzar durant el curs.	Espai: Sala de professors.
		Temporalització: una hora i mitja.
		Materials: taules, activitats realitzades, currículum, agenda...
3	ACCIÓ 3: Reunió amb el coordinador, els docents de matemàtiques i el psicopedagog del centre per arribar a conèixer i aprendre tècniques per ensenyar matemàtiques a l’edat que correspon.	Espai: sala de professors.
		Temporalització: una hora i mitja.
		Materials: dossier.
ACTOR 4:
1	ACCIÓ 1: Realització de cursos de formació per aprendre noves estratègies, com organitzar-se millor, etc.	Espai: Sala de professors
		Temporalització: durant el curs escolar
		Materials: dossiers, fotocòpies...
2	ACCIÓ 2: Reunions amb la resta del claustre on pugui donar a conèixer els resultats de les pràctiques funcionals que realitza a l’àrea de les matemàtiques.	Espai: Sala de professors
		Temporalització: una hora i mitja
		Materials: taules, activitats realitzades, currículum, agenda...
3	ACCIÓ 3: Participació amb la resta  de l’equip docent de matemàtiques per proposar noves  metodologies, continguts i activitats a realitzar durant el curs.	Espai: despatx de matemàtiques.
		Temporalització: reunió setmanal 1 hora.
		Materials: dossiers,  diaris personals carpetes d’autoaprenenetatge ,etc.
ACTOR 5:
1 - 2	ACCIÓ 1: Reunió amb la inspectora per fer-li veure que el que s’avalua a les proves PISA hauria de ser coherent amb la metodologia utilitzada i que ella ha de col·laborar activament.	Espai: Despatx de l’assessor.
		Temporalització: una reunió de 45 minuts.
		Material: proves PISA de l’últim any i propostes de metodologia.
3	ACCIÓ 2: Reunió amb tot el gabinet de crisi per conscienciar de la importància del treball cooperatiu i així obtenir canvis metodològics i resultats positius a les proves PISA.	Espai: Despatx de l’assessor
		Temporalització: una reunió per conscienciar d’una hora
		Material: pauta semi-estructurada
	ACCIÓ 3: Reunió per elaborar un projecte conjunt on es reflecteixi la nova metodologia.	Espai: Despatx del coordinador.
		Temporalització: una reunió d’una hora per unificar criteris i una segona de dues hores per establir el disseny i els criteris del nou projecte.
		Material: pauta semi-estructurada.
ACTOR 6:
1	ACCIÓ 1: Primera reunió “secreta” per a preparar-ho tot on hi hagi: l’assessor, la inspectora, el director, n’Andrés i el coordinador del centre.	Espai: Despatx de la inspectora
		Temporalització: 2 hores.
		Material: Llistat de les propostes de canvi i del materials que demanarem.
	ACCIÓ 2: Segona reunió amb els professors per donar ja una proposta.	Espai: Despatx de l’assessor.
		Temporalització: 2 hores.
		Material: Acords presos en la reunió anterior.
ACTOR 7:
1	ACCIÓ 1: Realització dels exercicis de matemàtiques de les proves PISA.	Espai: Aula
		Temporalització: sessió de Matemàtiques.
		Material: Exercicis de les proves PISA.
2	ACCIÓ 2: Un cop fets els exercicis, donar l’opció de seguir amb els exercicis PISA o bé amb les matemàtiques convencionals.	Espai: Aula
		Temporalització: sessió de Matemàtiques.
		Material: Més exercicis de les proves PISA.

FASE DE SEGUIMIENT I AVALUACIÓ:

ACCIONS D’INTERVENCIÓ	INDICADORS DE CANVI	INSTRUMENTS DE REGISTRE I ANÀLISI DEL CAMVI
ACTOR 1:
Acció 1: Reunió amb el professor	1.1.  Major responsabilitat del seu càrrec.	1.1.  Graella amb idees per treballar en equip cooperativament.
Acció 2: Reunió amb el professor	1.2.  Millora comunicativa i relacional amb els companys.	1.2.
ACTOR 2:
Acció 1: Reunió amb el professor	1.1    Grau d’obertura i participació i nivell d’acceptació. Clima dialogant i senyals d’empatia. Altres: puntualitat, tracte cordial, respectuós...	1.3.  Registre de les intervencions i comentaris que fa.
Acció 2: Reunió amb el professor	1.1    Grau d’acceptació i implicació. Clima dialogant i senyals d’empatia. Altres: puntualitat, tracte cordial, respectuós...	2.1. Registre de les intervencions i comentaris que fa.
Acció 3: Reunió amb el professor	1.1.  Clima dialogant i grau d’acceptació. Senyals d’empatia i altres: puntualitat, tracte cordial, respectuós...	1.1. Registre de les intervencions i comentaris que fa.
Acció 4: Visita a un centre	4.1.  Canvi d’opinió i concepció respecte a allò observat.	4.1.  Aparició d’indicadors tipus: clima del diàleg, comentaris que fa, llenguatge no-verbal...
Acció 5: Reunió amb el tutor del centre visitat	5.1.  Grau d’implicació i participació en l’entrevista.	5.1.  Registre de la reunió (enregistrament d’àudio).
Acció 6: Reunió del gabinet de crisi	6.1.  Implicació, col·laboració, aportació d’idees i representació compartida del posicionament. Nivell d’acceptació dels acords; adopció d’acords sense arribar a la votació.	6.1.  Registre de la reunió (enregistrament d’àudio)
ACTOR 3:
Acció 1: Formació permanent	3.1.  Que la docent assisteixi a alguns cursos de formació.	3.1.  Registre dels cursos als quals s’ha assistit
Acció 2: Reunió equip docent matemàtiques	3.2.  Grau d’implicació a les reunions, acceptació de les metodologies acordades...	3.2.  Graella amb activitats i nous projectes pel curs escolar
Acció 3: Reunió docents matemàtiques i psicopedagog	3.3.   Adopció d’acords, comprensió de la metodologia que s’utilitzarà...	3.3.  Informe escrit dels acords als que s’arribi
ACTOR 4:
Acció 1: autoformació continua tenint en compte la necessitat de canvi de la pròpia dinàmica d’aula.	4.1.  Readaptació dels continguts, models, pràctiques ales noves exigències del propi alumnat.	4.1.  Realització d’un calendari amb les programacions que va realitzant, les noves aportacions i les modificacions realitzades.
Acció 2: Reunió amb els docents del departament de matemàtiques	4.2.  Implicació en promoure noves línies metodològiques més col·laboratives i  ajustades al context real del centre i alumant.	4.2.  Graella amb activitats i noves propostes que realitza al llarg del curs escolar.
Acció 3: Reunions amb els claustre i l’equip docent.	4.3.  Utilització dels recursos, metodologies i propostes d’actuació a l’aula acordades amb altres docents.	4.3.  Registre en un informe de l’ús  de les noves pràctiques  a l’aula. Conjuntament amb l’acceptació dels altres docents.
ACTOR 5:
Acció 1: Reunió amb la inspectora.	5.1.  Acceptació de la necessitat de la nova metodologia.	5.1.  Registre de les intervencions, comentaris i iniciatives.
Acció 2: Reunió del gabinet de crisi.	5.2.  Grau d’obertura i participació de tots els membres així com el compromís i implicació.	5.2.  Formalització escrita dels acords i de la distribució  de tasques.
Acció 3: Reunió per elaborar projecte conjunt.	5.3.  Grau d’implicació, clima dialogant i adopció d’acords.	5.3.  Informe escrit del compromís, implicació i intervenció en tot el projecte.
		5.4.  Enregistrament escrit del projecte en sí.
ACTOR 6:
Acció 1: Reunió “secreta”	6.1.  Grau d’implicació, clima dialogant i adopció d’acords.	6.1.  Registre de les intervencions, comentaris i iniciatives.
Acció 2: Reunió amb els professors	6.2. Grau d’implicació, clima dialogant i adopció d’acords.	6.2.  Registre de les intervencions, comentaris i iniciatives.
ACTOR 7:
Acció 1: Exercicis tipus PISA	7.1.  Grau d’implicació, clima dialogant i adopció d’acords.	7.1.  Recull dels resultats dels exercicis.
Acció 2: Elecció entre exercicis tipus PISA o matemàtiques convencionals.	7.2.  Grau d’implicació, clima dialogant i adopció d’acords.	7.2.  Recull dels resultats dels exercicis.
		7.3.  Elecció de la metodologia PISA.